Cal Rosal 1858-2008 passat i presentCent cinquanta anys són els que compleix la fàbrica de tèxtil de Cal Rosal (colònia rosal o també baix el riu).
Amb tots aquest anys s'han precedit milers d'històries personals i laborals, la majoria de les quals ja formen part de l'oblit.És per aquest motiu que ha nascut, gràcies al treball d'algunes persones de Cal Rosal, la primera exposició de fotografies que contemplen les imatges més inèdites i interessants de la població i el seu entorn.
La idea i esforç sorgit majoritàriament de la mà d'Abel Castells, veí de cal rosal, es va iniciar demanant a les persones grans, que els deixessin fotografies per tal de fer-ne una gran exposició. La col·laboració i la resposta de l'exposició ha estat tan gran, que els organitzadors s'han vist obligats a continuar-la un cap de setmana més. I és que el resultat és més que interessant i a la vegada abismal, ja que les instantànies recullen clarament l'evolució i el pas del temps, fent reaccionar al públic amb alguna rialla de curiositat i a la vegada, donant una forta fiblada més endins de l'ànima.
L'exposició s'acompanya d'un vídeomuntatge on es recullen algunes de les imatges exposades, juntament amb una veu en off que evidencia els canvis que ofereix el pas del temps. Igualment es pot veure el treball de Gerard Vilardaga i Eulàlia Zaballa, referent al konvent de monges de cal rosal, el qual es va presentar a la última edició de konvent.0.
Un dels punts importants de la mostra és el lloc on es realitza, és el Molí. Concretament l'antiga escola, abandonada a finals del 2000 i caigut al desús i totalment abandonat. L'espai ha estat reutilitzat per a funcions gairebé de casal, on es troba el jovent de la població i voltants per tal de practicar-hi diferents esports amb bicicletes i motos. G
ràcies a aquesta "ocupació" s'han reparat desperfectes com la teulada, parets, etc., els quals si no s'haguessin fet l'edifici acabaria com la majoria de llocs malauradament deshabitats i mostrats a les fotografies de la mateixa exposició.
El resultat és evident: estem a un pas de deixar-ho perdre tot o bé recuperar els espais els qual anys enrere eren una bullidera constant i des de fa una dècada formen part de l'oblit més propi de la societat actual.
Cal doncs, donar a conèixer aquests llocs i fer-ne un bon ús social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada